Entrevista realizada en setembre de 2006 per Gilbert Pytel per Ragga Magazine.

Tornem un moment sus Double Embrouille, nos pòdes presentar aquel crew e far un petit istoric pels novèls dins la plaça ?

Aquel crew èra bastit a l’entorn de Nico e ieu (toastaires), de Chico (selector) e de Bouyax (operator e dub master), es per la radiò que sèm dintrats dins l’ostal del reggae… Lo Nico e ieu, avèm començat en presentar l’emission « Cool Runnnings » sus Graffiti FM « qu’èra a l’epòca (te parli de… 1987) la radiò rock independenta de Bordèu (es Junior, l’actual boss de Blackbox 103.7 MHZ, qu’animava l’emission del dissabte maitin « Feeling black Machine »). Es l’emission que nos faguèt descobrir lo reggae. Nos donèt la primièra escasença en nos demandar de prendre l’orari del dimarç ser (10h – miejanuèit). La nòstra emission èra pas una emission de reggae live coma « Radio sound system », mas mailèu una emission d’informacion reggae amb fòrça jornalisme, de nautats (tornavam, en dirècte dels States o d’Anglatèrra, las promòs de labèl coma Ras, Live and learn, Hearbeat, Fashion Greensleves) e d’infòs reggae localas, nacionalas e internacionalas ( èrem abonats a Reggae report).

Es a aquela epòca qu’avèm encontrats fòrça artistas jamaïcans , principalament los que venián en virada a Bordèu… Burning Spear, Pablo Moses, Mutabaruka, Steel Pulse… (i a mai o mens un quarantenat d’entrevistas al granièr de Bi-Bip Productions)...

De sovenirs de tria… Dins lo genre encontra amb un iceberg (Burning Spear), entrevista catastròfa (Gregory Issacs) o urosament, los mai suaus, amb Joseph Hill (R.I.P.) ou U Roy e plan d’autres…

En 90, encontrèrem lo crew Raggamuffin Londonian Big Broad n Massive ( que son venguts passar un mes amb nosautres… de tipes tarribles… se son estabornits en descobrir Bordèu, Merinhac e la còsta Atlantica… (pels que lo nom d’aquel crew evòca pas res, son aquels que tornam trapar sul títol « Les jeunes filles vont nous tuer » de Tonton David, sus son primièr album « Le blues des racailles » (Sai, nos torna pas l’atge…)

Es apuèi aquel rescontre que nos sèm concentrats sus l’escritura, còsta l’emission, e a la tecnica del toast… Es lo moment on Nuttea e Tonton david creavan títols coma « Un dj parmi des millions de dj’s » o « Peuples du monde » o « Mc janick amb « Ma planète »… causas que nos rendián pecs… Puppa Claudio, Massilia… plan qu’a aquel moment, escotavam dejà Pablo Master « en A, en I, en O », Daddy Yod « Elle n’est pas prête » o ben Mickey Moosman, le venguda del segond lavaç ragga e l’espet del Hip Hop nos rendèt capbord. La seguida veniá donc logica, avèm tot daissat caire (l’emission tanben) per nos concentrar sus la nòstra còla qu’avèm sonada « Double Embrouille », en referéncia a cèrts embolhets qu’aviam, al moment, amb cèrtas personas del reggae de Bordèu. Mas tanben qu’èra la revirada del grope de Stevie Ray Vaughan « Double Trouble »… que, amb rason, estimavan qu’en toastar sus nòstras versions, en escriure nòstres lirics… èrem… bluesmen…

Avèm començat en toastar sus de viniles, puèi avèm orientat de caps al CD, per arribar enfin amb un sistèma Midi Digital 16 Pistes amb una MPC julhada a dos 01V, un daquòs de falord, una invencion del nòstre master ostal – Bouyax… « Double Embrouille » a virat pendent 10 ans, jogat mai de 250 còps… 10 ans de son, de concèrts amb un molonàs de sovenirs, los de la virada Third World en 96 son remirables… En 2003, apuèi 15 ans de trabalh en commun çaquelà, Nico e ieu avèm decidit qu’èra temps de passar a quicòm mai… Çò que nos empachèt pas de tornar botar aquò al mes de junh passat, a l’escasença de la Ragga Cup Football a Merinhac on Nico e ieu tornèrem montar sus l’empont amassa, convidats pel grope Root’System (Euskadi), o tornèt far coma al temps passat…

Auriás podut causir un escais au lòc d’arribar amb ton nom vertadièr ?

Non, Manuel Da Zira es plan un escais, es aital que m’apèran al vilatge al Portugal. Vengui d’un petit vilatge del « Alto Minho », dins lo nòrd del Portugal. Per desseparar las gents qu’an fòrça còps un meteis nom pichon, los associan lo nom pichon de la maire… Da Zira es la contraccion de « De Alzira », « Alzira » es lo nom pichon de la maire… Es pas una tradicion vertadierament portuguesa, es mailèu una tradicion occitana perqué tornam trapar aquel fenomène tant plan en Provença coma dins lo nòrd de l’Itàlia…

Tornem un bocin sul títol de l’album Portugues Suave. I a dos títols que cantas en portugués, perqué ?

Logic… Tròbi çaquelà que n’i a pas pro sus aquel album. Aquela lenga es partida de ma vida vidanta. Cantar en Portugués, vòl dire fòrça causas… Es s’afortir culturalament, es far partatjar una lenga, l’emocion que mena e la vibracions que conten. Tot çò que soi, le devi a aquela cultura qu’ai en ieu… e ai pas l’intencion de me’n desseparar…

L’Occitània es totjorn presenta dins tos tèxtes ?

Essencial… Cal plan comprendre qu’es tant plan natural per ieu, demorant de Gasconha e, amai, d’origina portuguesa, de m’interessar a l’Occitània qu’es natural per un Antilhés de s’interessar a l’Africa, de l’imaginar, de la sublimar, de la recercar… Vendriá a l’esperit de se trufar dels Abissinians o de Peter Tosh, jos pretèxte que cantan cèrts repics en Ambaric que pr’aquò es pas una lenga usitada en Jamaïca… Mas atencion, pas de fosc, soi un Occitanista que parla pas sa lenga. La legissi, mas la parli pas, de tot biais, lo portugués que practiqui n’es plan pròche.

Amb quin as trabalhat pels diferents ridims. Per la realizacion e los cants ?

Ai accés a l’estudiò Bi-Bip Production, i compausi mos riddims e escrivi mos lirixs… Al fur e a mesura de l’elaboracion d’un títol, sia fau tot, tot sol, riddim, lirixs e doblatge, guitara, sia fau intervenir coristas e zicòs… Per exemple, per « Portugues Suave », ai nhacat amb Yannique Emorides qu’a longtemps jogat amb la còla bordelesa « Some Style », o tanben Sofia Vidal qu’es coma ieu d’origina portuguesa e que faguèt mailèu RNB. Jogam tanben amb los astres de la vida vidanta. Patrick Mothes, es un dròlle del barri qu’escriu lirixs e que passa a l’estudiò los cantar de temps en temps. Es passat lo jorn de la sesilha « Jour de Paye »… L’avèm agafat al passatge… Naïma, que fa los cants sus « Tout le monde se plaint », es la maire de la filha. L’avèm botada davant lo micrò mentre que veniá portar lo cafè. Ai compausat de cap en cima los riddims de l’album, levat lo riddim de « L’afficheur » qu’es estat creat per Chico. S’es botat a la bassa dumpuèi l’arrest de « Double Embrouille », la bassa del riddim « Raggamufin local » (que tornam trapar sul títol de del meteis nom tanplan coma sus « Aucun mot » de Omar Khemry).

Los tèmas de « Os Velhotinhos » e « Occitanie i a must » son de Bouyax… Un còp qu’ai acabat d’enregistrar tot aquel monde tanplan coma las partidas, envii tot al Bouyax qu’a lo pretzfait rude de netejar, editar e mixar. A prepaus del mastering, pas mestièr d’anar plan luènh, avèm l’astre d’aver a Bordèu un dels estudiòs mílhors de França, en l’ocuréncia « Globe Audio », donc pas de problèma…

Ton album es un bocin al contra-pè de las produccions reggae actualas, qué t’inspira ?

Pensi pas que sia un contra-pè, es mailèu fòra-pè e aquò per una rason simpla, me soi botat a trabalhar sus l’album apuèi que l’estudiò Bi-Bip aja conegut un periòde d’inactivitat… Ai donc fait la virada dels riddims que viravan aisidament sul novèl matòs de l’estudiò, e ai començat mon album amb aquestes… A un moment, me soi pausada la question, si deviái pas inclure un o dos riddims mai actuals per èsser mai dins la tendéncia del son (i a mai de 100 riddims ostal al granièr de Bi-Bip productions que un detzenat es bastit sus de drummings plan mai actuals que los utilizats sus l’album). Fin finala, regreti pas, aquò balha una personalitat mia a l’album, çò que aparentament, le rend suau…

Dins los mercejaments, trobam Hailé Selassie o Coluche. Dins tas inspiracions musicalas, citas Angelo Banduardi ou Francis Cabrel, es pas plan comun ?

Per çò qu’es de Coluche, per tot çò que faguèt e per son umor… Profetic… Te remembras benlèu de la galejada sul Papa que fa 10000 personas a gratis a París quand Bob Marley al lendoman ne fa 45000 pagantas. Acaba en dire, amb son accent de París : « Je m’demande si l’reggae n’est pas en train de prendre le pas sur la liturgie »… gigant non ?

Angelo Branduardi : I a qualques artistas que, tre qu’entendi una nòta de lor musica me fan saunejar espiritualament e culturalament… Angelo fa partida d’aquels, còsta de gents coma Burning Spear , Pablo Moses o dins un genre diferent, Mark Knoppfier ou Francis Cabrel…

Per Cabrel… aquel òme es una escòla musicala a el sol… Cadun que desira aprendre normalament la guitara, o fa en jogar del Cabrel… A parlar de guitara, en tèrme d’acompanhament, aquel òme es una bèstia… Te parli quitament pas de sos talents d’autor e de compositor e d’interprète… aviá a l’origina una adaptacion d’un de sos títols sus l’album… una reescritura d’un de sos vièlhs tròces « C’était l’hiver », son ostal d’edicion m’a refusat l’utilizacion… Serà tot còp en escota lèu sul siti internet…

Per Hailé Selassié… : Se uèi, soi un òme que camina sus camba e dret, le devi, pas totalament, mas en granda partida, al Reggae e al trabalh qu’aquela musica a endralhat en ieu… Me pòden plan dire que reggae es pas forçadament rastà, lo reggae que m’a tocat e qu’es estat un motor de mon desvelh espiritual e cultural, es lo Reggae rastà… sens nat dobte… a nat moment, me pòdi pretendre rastà, mas pòdi dire a votz nauta e fòrta que me noirissi de l’espiriutalitat Rastà a travers lo Reggae e aquò dumpuèi 20 ans uèi, amb lo recuol, m’apercebi de totas las benauranças qu’aquò aguèt sus ma vida… donc vòti per !

Amb tot lo recuol que pòdes aver, qué pensas de l’empont actuau reggae dancehall en França ? Quinas son las evolucions positivas e negativas que pòdes veire dempuèi qu’as començat ?

Soi vertadierament pas lo mílhor plaçat per ne parlar, mas vesi fòrça causas regde plan, de sites internet plan faits, fòrça pròds independentas dins tots los senses ,de seradas que s’organisan d’en pertot, tot aquò me sembla dins lo bon sens… Si que non, al nivèl de l’imatge mediatic d’aquela musica… tròp de tafanaris que bolegan, tròp de 4x4, tròp d’imatges de fèstas, tròp de VIP, tròp de tot a l’encòp, en fait… me demandi s’es vertadierament lo ròtle d’aquela musica…

Coma se pòrta l’empont reggae bordelés ?

Al nivèl dance hall, i a fòrça seradas pels clubs… Per çò que son dels sounds, aimi fòrça lo taff que fa « Ras One Platine Man Simeon » e son « I Stone Jah Sound »... pura seleccion Roots n cultura. Ai vist tanben que Mayan, un Ragamuffin plan actiu dempuèi d’annadas a Bordèu, veniá de sortir un album, mas aguèri pas l’escasença de l’escotar…
Per çò que del dub, coneisses mílhor que ieu l’actualitat d’Improvisator Dub e a prepaus del Roots Reggae, es Seyni que’es dins la plaça per ara… i a un novèl arribat Jahko Lion backé per un grope on jòga l’amic Mou7… mas…a una epòca, aviás 10 còlas que viravan e jogavan regularament, cada mes o setmana… Te parli del New Deal, de Some Style, Pockers Melody, Bongo Fire, Same Blood, de Nominka bi, de segur qu’es tanben lo grand fraire de tot lo monde, aicí dins lo reggae de Bordèu…
Se son passadas aicí causas extraordinàrias, a la granda epòca del Jimmy, l’estanquet concèrt rock de Bordèu, un lòc mitic que malurosamnet, tampèt a la mòrt del Ramon, lo Boss… Pas nat autre lòc a capitat a remplaçar lo Jimmy dins lo còr dels de Bordèu… Al biais de Josie Wales, te podriái cantar « everytime i remeber Jimmy, Water come pon mi eyes... » de nombroses gropes en virada venián jogar al Jimmy, mas tanben las còlas localas, çò que permetiá a tot lo monde de se retrobar, e notadament, l’emulacion entre musicians de se far…
Cal aver conegut lo Reggae a Bordèu a l’epòca on Winston Mc Aruff i demorava... Avèm vist Nominka-Bi a l’epòca on Makadoni (lo fraire de Winston Mc Aruff) al drumms e Rudol Bonito (Lo grataire que jòga sus l’album « In the future » de Pablo Moses) i jogavan, tota la confrariá musicala se tornava trobar a sos concèrts, tot lo monde veniá prendre sa leçon musicala.. Èra una epòca vertadieramaent cool, fòrta culturalament, musicalament, e umanament frairala. La barradura del Jimmy a malurosament plan complicat la vida del reggae a Bordèu.